La nostra experiència amb el relat

   La majoria de la gent diu que un relat digital és una forma de coneixement i organització de l'experiència humana, a través de la creació d'històries amb un esquema i amb funcions paregudes a la narrativa clàssica.

    A mi personalment, m'ha costat fer aquest treball, ja que has de contar una història personal, i molt poques vegades a la gent li agrada contar coses seues en la xarxa d'internet, pel que poden dir o perquè no vol que cap ho sàpiga.


    Però, fer açò també té una cosa bona i és que pugues expressar com ets sentes quan tu no saps com dir-li-el a algú. A més, pot servir perquè la gent conega la història i puga ajudar-te o ajudar a la persona de la qual es tracta.

  
Per la meua part, la història que conte és d'una persona molt propera a mi i a la que vull molt i ha sigut fa molt poc de temps així que pense que açò també afecta l'hora de contar-ho o de com reaccionar.

Anem a fer tertúlia

   L'altra setmana, vam fer tertúlia a classe sobre Pigmalió, l'obra que hem llegit. Teníem una fulla la qual podíem seguir, però ens va quedar molt millor improvisant. Cadascú tenia que fer una pregunta principal, deixar-la en l'aire i ver els nostres companys que opinaven i donar-li resposta.

   Van participar tots almenys una vegada i vam debatir de tot el que teníem dubtes i del que pensàvem del llibre. Pense que a lo millor hauria fet falta un ordre per a dir les preguntes i haver fet i respondre totes, però pense que va estar molt bé perquè tots vam saber com reaccionar i com estar parlant amb tranquil·litat del llibre. A més, em va sorprendre el que jo vaig a parlar amb prou fluïdesa i responent a moltes preguntes. La veritat que va estar molt bé i espere que fem altra tertúlia d'algun altre tema.

Viatgem a Madrid amb la nostra exposició

   Hui us vaig a parlar de l'experiència amb el treballat a classe i del power point del viatge a Madrid.


   

   Fa unes setmanes, vam proposar fer diverses cerques de informació per a fer diverses propostes de viatges a llocs que no sigueren massa cars. Les propostes que ens vam repartir els meus companys i jo van ser: Madrid (la meua), Toledo i Granada.

  

 

   Jo a la proposta de Madrid m'encarregava de l'allotjament i el desplaçament. Em preocupava no trobar alguna cosa que no convenguera als meus companys o que no els agradara, però crec que el que vaig trobar estava prou bé per al preu que ens podíem permetre entre tots.

   Tot aquest projecte el teníem que fer al wiki on cada grup podria treballar entre ells mediant açò i lo bo que aquesta aplicació té es que es guarda tot encara que a tu se t'oblide.

   A la presentació a classe devíem complir els següents punts:
      *Treball en equip
      *Compliment dels terminis establerts
      *Recerca d'informació
      *Maneig i organització de la informació
      *Enfocament i creativitat
      *Material i informació escrita al power point
      *Habilitat expositiva
      *Utilitat social del producte

   I aquests punts es valoren de 1 a 4.

   Pense que em va faltar una mica de soltura a l'exposició, tant per a exposar-lo com a l'hora de parlar el valencià, però pense que la presentació em va quedar prou bé i que Paula i jo vam  saber explicar tot el que volien per a que els nostres companys conegueren el nostre plan.

Setmaneta de xarrada

    Aquesta setmana els primers dies vam vore alguns dels videoblogs encara que falten alguns per pujar. Vam comentar les nostres opinions al respecte del que ens havien paregut els vídeos. I el dimecres va vindre Arnau, el fill del professor Ferran, que ha estudiat a València comunicació audiovisual i ens va parlar de en que consistia la carrera, el que feien, les eixides que aquesta carrera té i tot el relacionat, ja que dos de les meues companyes, Paula i Vicky, volen estudiar aquesta carrera. I elles li van preguntar els seus dubtes. A més, vam vore amb ell diversos videoblogs per que ell els comentara i ens diguera les errades que hi havíem fet o les errades més comuns. I la veritat ens va dir que els nostres videoblogs estaven prou bé per al grau que teníem nosaltres en temes de muntatge i tot el relacionat, ens va dir que teníem molta creativitat, cosa que fa molta falta en la carrera de comunicació audiovisual.   

   Per altra banda, parlant de la experiència de fer el nostre videoblog, la meua és que hem va donar molta vergonya fer-ho, perquè clar anar pel parque del meu poble vestida de Minnie... Tota l'estona em trobava pensant que si algú em veia el que pensaria, què estava fent, que pareixia bova, això si, m'ho vaig passar molt bé, vaig estar tota l'estona rient perquè clar, la situació feia gracia. I la veritat pense que el improvisar em va vindre molt bé, perquè si haguera seguit tot el guió no hauria terminat de tindre aquesta gràcia que té, ja que dic el que pense i no em centre en seguir pas a pas el guió. Em va eixir pense jo natural, ah vorem el pròxim...

La realitat sobre els contes Disney

Açí us deixe l'enllaç del meu primer videoblog. Espere que us agrade.

I si viatjem?

Viatjar ens ajuda a deses-tresar-nos i a vore món. I a més a la gent i sobretot a la joventut, ens agrada molt viatjar per a conèixer llocs i conèixer més cultura.
I Castella i La Manxa?

 

Lloc molt tranquil per a poder descansar de la ciutat si et trobes estressat. Un lloc que té de tot, concretament jo vull parlar-vos de Conca, un lloc que en sentit cultural és molt complet. Pots trobar L'antiga muralla la qual es troba al Casc Antic; les orilles del riu Xúquer, les cases colgades, el museu de l'art i la catedral. Conca és molt coneguda per les seus cases colgades i encara que siga una ciutat xicoteta comprada amb la nostra és un lloc molt bonic i el qual relaxa molt té molts llocs que pots visitar. I a més si vols una mica de festa, tens les calles de pubs i discoteques.

A Conca pots vindre per pocs diners i pasar-ho molt bé, pots anar-te'n a albergues o a cases rurals. Us recomane Conca, perquè...Conca és única.

El nostre primer videoblog

   Hui començaré parlant-vos sobre els videoblogs, açó què vol dir? Els videoblogs, són blogs on es pujen videos de qualsevol tema, on pots parlar en un to serios o en un to més graciós. Per què us parle d'açó? Bona pregunta, us parle d'açó perque vaig a fer un videoblog, i el primer el faré d'açí poc.

   El primer videoblog que vaig a fer va a ser sobre el tema Disney, més en concret, hem faig aquesta pregunta, no se si també us la feu vosaltres, per què Disney ens fa pensar de xicotets que les pel.lícules són com la vida?

  Anem a parlar dels missatges subliminars que Disney ens mana i us contaré la realitat sobre aquests contes, és a dir, la realitat dels contes dels germans Grimm. Però els contes que contaré...açó serà una sorpresa.

Pigmalió

   En aquest blog es publicarà to talló relacionat amb l’assignatura Habilitats Comunicatives, i hui estrenem aquest blog parlant de Pigmalió. Per a parlar del terme Pigmalió podem introduir-nos en la psicologia i la pedagogia i en la mitologia grega…

  
   Començant desde la psicologia i la pedagogia, és un dels successos que descriuen com la creença que té una persona pot influir en el rendiment d'altra persona. L'efecte Pigmalió és utilitzat en els àmbits educatiu, laboral i social. Trobem dos tipus d'efecte Pigmalió, el negatiu el qual produeix que l'autoestima del subjecte disminuïa; i el positiu el qual produeix un efecte positiu en la persona. I per últim, podríem parlar del seu origen, el qual ens fa retrocedir fins a l'època grega, el mite grec de l'escultor Pigmalió.

   Parlant desde el punt de vista de la mitologia grega, la història comença amb un escultor de Xipre, anomenat Pigmalió el qual tenia una teoria, no estar, no casar-se amb cap dona, ja que aquest pensava que totes eren imperfectes i podien ser criticades, però aquesta teoria es va trencar quan ell va fer una escultura la qual li va paréixer que era perfecta i molt bella. Al fer aquesta escultura sense ell voler es va enamorar d'aquesta, d'una escultura. Aleshores va anar al temple de Venus, a la qual en aquesta ciutat li tenien molta devoció, i li va demanar que la seua escultura passarà a ser una persona, com aquest no va veure cap senyal, es va anar a casa ple de tristesa pensant que el seu desig no es va complir. Quan va arribar a casa, li va donar un bes a l'estàtua i en comptes de trobar els seus llavis gelats, els va notar càlids, i al besar-la altra vegada l'estàtua va revivir i es va tornar una dona de veritat. Al poc de temps, ambdós es van casar i van tindre un fill.

   Sobre l’autor de l’obra Pigmalió, George Bernard Shaw, la qual ens trobem llegim a classe. Aquest va nàixer l’any 1856 i va morir l’any 1950. Aquest va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1925 i l’Oscar l’any 1938. El caràcter d’aquesta obra era intentar ensenyar als espanyols i els alemanys a parlar bé l’anglés, ja que el parlaven molt malament, a més és una obra didàctica però sense paréixer ni resultar avorrida. El gènere literari d’aquesta és gènere teatral.